per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
Preveres originaris de la Conca de Barberà en exercici a l’Arquebisbat de Barcelona (segles XVIII-XX)
FONTS PER A LA HISTÒRIA DEL BOSC A L´EPOCA CONTEMPORÀNIA. DOCUMENTACIÓ DELS PARTITS JUDICIALS DE VALLS I MONTBLANC CONSERVADA EN EL FONS DEL DISTRICTE FORESTAL DE TARRAGONA (ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA).
LA CONCA DE BARBERÀ EN EL FONS PERSONAL DE L´HISTORIADOR SELVATÀ EUFEMIÀ FORT I COGUL
UNA ESTADÍSTICA FORESTAL DE VILAVERD DEL SEGLE XVIII
FONAMENTS PER A LA HISTÒRIA AGRÀRIA DE LA CONCA
LA CONCA DE BARBERÀ EN DOS FONS PATRIMONIALS DE TARRAGONA I EL PRIORAT
DOCUMENTS MENORS PER A L’ESTUDI DEL FERROCARRIL A L’ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA
BASES PER A LA HISTÒRIA DE LA RESTAURACIÓ DELS MONUMENTS DE MONTBLANC I COMARCA
NOTÍCIES DOCUMENTALS DE ROJALS A FINALS DEL SEGLE XIX
LA BAIXA NOBLESA DE LA CONCA DE BARBERÀ A L’EDAT MODERNA, DE SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CONCA DE BARBERÀ
Notes sobre la protecció del patrimoni artístic a la Conca de Barberà durant la Guerra Civil (1936-1939)
Conquencs ingressats a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona durant la guerra de Successió (1704 i 1711).Un mostreig.
La Conca en la sèrie d’expedients diversos de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona
Relacions humanes entre Figuerola del Camp i la Conca de Barberà a la primera meitat del segle XIX
Emigració de la Conca de Barberà i les Garrigues a Valls durant el trienni liberal (1820-1823)
Establiments turístics a la Conca de Barberà en els mesos previs a la Guerra Civil (1936)
LES ACTES DE LA PROVÍNCIA, UNA FONT PER A LA INVESTIGACIÓ HISTÒRICA DE LA CONCA DE BARBERÀ
VALLCLARA A L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
CRISI DE SUBSISTÈNCIES A LILLA DURANT LA GUERRA DE NAPOLEÓ (1809)
ELS ESPINALT: UNA NISSAGA D’ESCULTORS D’ORIGEN OLONENC ESTABLERTS A LA CONCA DE BARBERÀ (SEGLES XVII-XIX)
... Es mostren només 20 documents ...
UNA CARTA D’ELOGI DE SALVADOR ESPRIU A JOSEP MARIA POBLET EL 1970
... Es mostren només 20 documents ...
Els proveïdors d’aiguardent de la Conca de Barberà a la companyia Sunyer de Reus (collita 1774-1775)
... Es mostren només 20 documents ...
CRISI DE SUBSISTÈNCIES A LILLA DURANT LA GUERRA DE NAPOLEÓ (1809)
PUIG I TÀRRECH, ROSER

Un dels períodes més durs en la història del poble de Lilla fou sens cap mena de dubte el corresponent als anys 1809-1812, coincidint amb la Guerra del Francès, en aquests anys hi moriren 120 persones,de les quals 44 corresponen a l’any 1809, i 43 al 1812 .En total la xifra representa una tercera part de la població,amb especial incidència de les persones en edat adulta.No només hi hagueren defuncions per armes de foc sino per malalties i la fam que sobrevingueren .

Sabem que els enfrontaments bèl.lics a la localitat s’inicien a finals de febrer del 1809,mesos abans documentem la presència a Lilla de refugiats del Camp de Tarragona i el Penedès (Valls,Altafulla i Albinyana).

Per a més informació us remetem al llibre que publicàrem a l’any 1996 Lilla.Aproximació a la històia d’un poble. (pàgs. 119-121 i 24-30).

Recentment una troballa a l’Arxiu Comarcal de Valls,dins el fons Mercadé (registre 2837,sign. top. 90-2-10) ens ha permès conèixer un testimoni de la misèria del moment.Es tracta d’una carta dels regidors lillencs que responen negativament a la petició d’aliments i combustible vegetal feta anteriorment per part dels militars.

El text de la missiva, encara que mal redactat i amb abundants catalanismes ,ens ofereix la descripció cruel d’una realitat,segurament exagerada per les autoritats.

Pel seu interès transcribim el document sense corretgir les faltes,a exempció dels claudàtors que són nostres.

“Lilla a 9 de marzo de 1809.


“El magnífich Ajuntament,salut .

Muy Eccelentícimo Sr. General en Quefe,salut.
Recibida tenemos la [carta] de vuestra eccelencia ,la demanda bien està,pero de gal [l] inas ni tusinos,ni ganados,ni de muertos ni de vivos, no ay ninguno a esta [villa] de Lilla,nada de eso.Todos nuestros afectos han quitado los franseses del Pla [de Santa Maria] ,en 6 veses que [h] en venido nos [h] an quitado todo lo que teníam y haora no [h] ay más afectos ni ganados, sino nuestras vidas, [h] ay más de 50 famílias que estan dando gritos de [h] ambre,que no tenemos nada para comer, al otro día secaron de esta término 600 ganados [en] tres remados de esta, y ahora no hay nada de eso sino gritos de [h] ambre sins saber que haser ninguno de nosotros, de leyna y paja [h] ay poca y no mucha, eso no se pueda dar por falta de que nos [h] en quitado todas las mulas,que no hay sino 8 o 9 burros y muertos de [h] ambra, si vuestra merced pudeasen pujar algun bagague sen duran una porción de leyna y paja, y de lo demás no hay nada,como lo experimentará que nos encontrará el contrario.


Dado avuy a 9 de marzo de 1809. QBSM de vuestre eccelencia.


El magnífico ajuntamiento, y Pablo Vilella,secretario.”

[segell de Lilla]


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat a la revista EL FORADOT (MONTBLANC) 16 (febrer 2003),pàg.17.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com